Pla de Covivència
Índex
Introducció ................................................................................................. pàg. 3
Característiques i entorn del centre ............................................................ pàg. 4
Descripció de les característiques i entorn del centre
Diagnòstic actual de la convivència
Respostes que el centre dóna
Relació amb famílies, serveis i recursos de l’entorn i la comunitat
Objectius ..................................................................................................... pàg. 8
Propostes de formació i optimització de recursos..........................................pàg. 9
Accions previstes per a la consecució d’objectius......................................... pàg. 10
Persones responsables
Línies d’actuació i metodologia
Desenvolupament d’activitats
Temporalització, mitjans i materials.
Procediments específics d’actuació i mesures organitzatives................... pàg. 12
Actuacions previstes per donar-lo a conèixer........................................... pàg. 13
Reglament de Règim Intern .................................................................... pàg. 14
0. INTRODUCCIÓ
Un dels objectius de l’educació és el de formar els alumnes perquè arribin a ser bons ciutadans. Si els consideram ciutadans com a tals des del primer moment en què entren en una institució escolar, i els dotam d’estratègies de resolució de conflictes els ajudarem a integrar-se en la seva vida quotidiana. No hi ha normes diferents, sinó espais diferents dins una mateixa dimensió democràtica que és la societat.
Si seguim aprofundint en la LOE podem observar que alguns dels seus principis donen molta rellevància a la bona convivència dins els centres. Les escoles són el reflex de la societat i amb les nostres eines hem d’intentar crear un clima conciliador.
Per això agafem com a nostres aquests principis extrets de la LOE:
La transmisión y puesta en práctica de valores que favorezcan la libertad personal, la responsabilidad, la ciudadanía democrática, la solidaridad, la tolerancia, la igualdad, el respeto y la justicia, así como que ayuden a superar cualquier tipo de discriminación.
La educación para la prevención de conflictos y para la resolución pacífica de los mismos, así como la no violencia en todos los ámbitos de la vida personal, familiar y social.
0.1. BASE LEGAL
• Real Decret 732/1995, de 5 de maig en el qual es desenvolupa els drets i deures dels alumnes.
• Decret 119/2002, de 27 de setembre (BOIB del 5 d.octubre), pel qual s’aprova el Reglament orgànic de les escoles d.educació infantil, dels col·legis d’educació primària i dels col·legis d.educació infantil i primària de les Illes Balears.
• Llei orgànica 10/2002, de 23 de desembre, de qualitat de l’educació.
• Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació.
0.2. COMISSIÓ DE CONVIVÈNCIA.
La Comissió de Convivència serà qui dinamitzi, revisi i actualitzi el Pla de Convivència, escoltant i recollint totes les iniciatives i suggeriments de tots els sectors de la Comunitat Educativa.
Composició de la Comissió de Convivència .
-El Director, que serà el seu president .
-El Cap d'Estudis .
-1 professor.
-L'Orientador sempre que el cas ho requereixi .
- Pare o mare de la AMPA.
Competències de la Comissió de convivència
a. Formular la proposta de pla de convivència i les seves adaptacions i modificacions posteriors.
b. Efectuar el seguiment i la coordinació de l’aplicació del pla de convivència escolar durant tot el curs.
c. Coordinar les iniciatives dels sectors de la comunitat educativa envers el foment de la convivència, per donar-los coherència i sentit global.
d. Elaborar la proposta d’informe anual del pla de convivència.
e. Elevar al consell escolar qualsevol altre suggeriment i qualsevol altra proposta per millorar la convivència als centres i prevenir els conflictes al si d’aquests.
f. Vetllar perquè existeixi un ambient de convivència, disciplina i respecte en el Centre.
g. Estudiar amb urgència els problemes que poguessin produir-se.
h. Adoptar mesures correctores o sancionadores
Periodicitat de reunions.
La Comissió de Convivència es reunirà, cada vegada que sigui necessari per temes disciplinaris i almenys una vegada al trimestre.
1. CARACTERÍSTIQUES I ENTORN DEL CENTRE
Fitxa del centre
CP Costa i Llobera
C/ Sor Cifre de Colonya, s/n
Pollença
Codi del centre: 07006317
N.I.F. S0718152 B
Tel. 971 531020
Fax 971 532154
E-mail: cpmiquelcostaillobera@educacio.caib.es
Nº d’unitats: 3 Educació Infantil
6 Educació Primària
a. DESCRIPCIÓ DE LES CARACTERÍSTIQUES I ENTORN DEL CENTRE
1. Situació
El nostre centre està ubicat al municipi de Pollença, al nord de l’illa de Mallorca. El nostre poble té una superfície de 146,03 Km2 i una població de 15536 habitants. El centre està situat devora la primera entrada del poble, a la carretera Palma-Pollença.
El poble es troba a una zona costanera. La activitat laboral i econòmica depèn sobre tot del sector turístic, de la construcció i dels serveis.
2. Edifici
El nostre centre era l’escola més antiga de Pollença, estava situat al carrer Calvari a un edifici històric que estava molt bé com a museu però no reunia les condicions per albergar una escola del segle XXI.
Desprès d’anys de demanar (per part del professorat, dels pares i dels propis alumnes) un edifici nou, el setembre de 2000 ens vàrem traslladar a l’escola nova situat al carrer Sor Cifre de Colonya.
Es un centre d’Infantil i Primària (3 unitats d’Infantil i 6 de Primària).
Aquest edifici consta de dues plantes:
- A la planta baixa hi ha tres aules i una sala polivalent per E.I., el hall, despatxos i gimnàs.
- Al primer pis hi ha 6 aules de Primària, Biblioteca, aula polivalent, aula d’Informàtica, sala de Professors i petites sales per atenció individualitzada.
Sempre hem pensat que el centre ja era petit i ara ho podem constatar, el menjador s’ha hagut de col·locar de manera provisional a l’aula polivalent del primer pis, les aules també resulten petites degut al tipus d’ensenyament que predomina al centre i a l’augment del nombre de matrícula que any rera any es produeix.
3. Personal
Mestres
La nostra plantilla està formada per 4 professores d’EI, 6 professors de Primària, 1 de FA, 1 de EF, 1 MU, 1 PT, 1 AL. El Claustre és estable, tots els professors són definitius al centre i la majoria fa molts d’anys que treballem junts. Això permet que molts de projectes es desenvolupin des de fa temps. Amb l’experiència anam corregint els errors que van sorgint i es fan propostes noves que neixen d’inquietuds dels mestres gràcies a l’interès per participar en cursos de formació, lectures, contactes amb altres professionals,...
La llengua vehicular del centre és el català i tots els mestres tenen la titulació adient per impartir l’ensenyament en català.
Famílies
Són famílies de classe mitjana alta (es dediquen a professions liberals i serveis), molt arrelades al poble, algun matrimoni mixt d’estranger i del poble però molt ben adaptat. El percentatge d’immigrants és molt baix i la matrícula del centre és estable.
4. Organització general
El centre té un horari de jornada continuada de 8,30 a 13,30 h. de dilluns a divendres i s’organitzen activitats extraescolars a la tarda de 15,30 a 17,00h. Els professors feim l’exclusiva cada dia de 13,30 a 14,30. Aquesta hora ens serveix per atendre els pares, fer reunions de cicle, claustres, formació al centre i treball personal.
La llengua d'aprenentatge d'aquesta escola és el català.
Utilitzem el català com a primera llengua i en reforcem l'aprenentatge mitjançant processos d'immersió. La llengua castellana escrita s'introdueix a partir del segon nivell i l’anglès a partir de 4 anys.
b. DIAGNÒSTIC ACTUAL DE LA CONVIVÈNCIA
Com ja s’ha pogut abstreure del que hem explicat en el punt anterior, al nostre centre pel fet de ser petit i pel tipus d’alumnat que tenim podem dir que és molt tranquil i normalment no hi ha conflictes.
A continuació farem una petita descripció dels tipus de conflictes que es poden presentar:
- Insults i bregues el temps del pati.
- Faltes de respecte cap els iguals.
- Jocs violents al pati.
- A qualque grup es pot donar el cas que es faci el buit, menyspreen algun alumne.
- Transgredir alguna norma. Normalment ho fan els alumnes majors, però no es pot generalitzar.
- Faltes d’assistència considerables. (Sols hi ha un cas).
- Faltes d’atenció.
- Cridar i còrrer pels passadissos.
c. RESPOSTES QUE EL CENTRE DÓNA
Davant un problema de convivència, el centre respon segons el protocol explicat al Reglament de Règim Intern.
Nosaltres disposam d’una AGENDA que és el mitjà de comunicació ESCOLA/CASA.
d. RELACIÓ AMB FAMÍLIES, SERVEIS I RECURSOS DE L’ENTORN I LA COMUNITAT
Per norma general es convoca els pares en reunions de curs amb el tutor a principi de curs i una altre vegada a final de curs. Al llarg del curs es mantenen entrevistes individuals on s’informa a les famílies no només del desenvolupament curricular sinò també d’aspectes de convivència, disciplina i sociabilització.
Estam en contacte amb les famílies mitjançant l’agenda i quan l’actuació ho requereix concertam una entrevista. Volem fer constar que hi ha una bona predisposició per part de les famílies, sempre que sol·licitam la seva ajuda col·laboren.
Es mantenen contactes setmanals amb l’APIMA (activitats extraescolars, xerrades,...)
Tenim al nostre municipi la figura del policia – tutor, al qual demanam ajuda quan hi ha problemes que desborden un poc l’àmbit escolar (algun petit robatori, pintades, bregues fora del recinte escolar). Hem de dir que pel tipus d’alumnat que tenim al nostre centre quasi mai hem hagut de requerir els seus serveis.
Estam en contacte amb l’equip de serveis socials del poble, per casos de manca d’higiene, mala alimentació, etc
El nostre Ajuntament té una mediadora cultural, que ens visita cada setmana per intentar solucionar els problemes de relació o comportament entre les famílies immigrants i l’escola.
També treballam conjuntament amb l’educadora de l’EOEP pel casos d’absentisme.
2. OBJECTIUS
Aconseguir la integració efectiva de tot l’alumnat
Promoure la implicació de les famílies
Impulsar les relacions entre tots els membres de la comunitat escolar
Prevenir els conflictes i la seva gestió positiva
3. PROPOSTES DE FORMACIÓ I OPTIMITZACIÓ DE RECURSOS
Tota la comunitat educativa és potencialment formadora, però necessita d’una actualització permanent. I tal vegada siguin les habilitats de resolució democràtica de conflictes i les habilitats socials de comunicació les que més importància tenen en el moment de gestionar una comunitat educativa i planificar la convivència en un centre escolar.
Per tal i per tenir un bon clima de convivència dins el centre escolar i poder evitar conflictes cal que tota la comunitat educativa estigui implicada i solucionar el problema en el moment i lloc adequat .
Cal sobretot aprofitar els recursos que tenim com són :
- reunions de delegats
- tutories amb els alumnes...
i així poder trobar solucions als problemes que van sorgint diàriament.
Pensam que hem d’intentar prevenir els problemes abans de que puguin sorgir i per tant el tema de vigilància de patis per part dels mestres ha de ser l’adequada, és a dir, estar atents a les possibles baralles i donar en la mesura del possible, la solució als conflictes al mateix moment que apareixen. Una altra mesura que consideram primordial per evitar situacions de conflictes a les aules, és la puntualitat dels professors a l’hora d’entrar a la classe: el mati, als canvis de classe i després dels patis. Si quan els alumnes arriben ja troben el professor dins l’aula que ja està organitzant el treball ja no faran soroll ni es barallaran. És fonamental l’establiment d’un mateix criteri per part de tots els mestres quan s’arriba a un acord de normativa per millorar la convivència i la mateixa constància en la seva aplicació.
Per part de l’escola seria important fer una formació a tota la comunitat educativa mitjançant conferències, xerrades relacionades amb el tema. També fent algun curset de formació al centre destinat als mestres per poder implicar-se tots amb el tema en concret. Centrar la informació amb estratègies de resolució de conflictes, amb el seu procés d’intervenció en la resolució dels mateixos. Uns del objectius més importants serien:
- Aprendre a conviure amb el conflicte de forma positiva.
- Rebuig de la violència com a forma de resolució del conflicte.
- Desenvolupar una cultura de pau basada en els drets humans.
Tota la comunitat educativa ha de treballar en la línia d’un model educatiu consensuat i ha de ser coherent amb els valors prevists en el projecte educatiu de centre i amb la realitat social on conviuen totes les persones.
4. ACCIONS PREVISTES PER A LA CONSECUCIÓ D’OBJECTIUS
Persones responsables
Les persones responsables davant una situació de conflicte a l’escola són totes les que formen la comunitat educativa: mestres, pares, alumnes, assistents socials, policia tutor i altres institucions.
A davant cada situació actuaran de diferent forma, en relació a la situació en concret i en relació al nivell de gravetat del conflicte, cada conflicte tendrà un procés per a solucionar-se i trobar un punt d’equilibri per a tots.
Línies d’actuació i metodologia
Davant un conflicte tot d’una haurem de distingir quin nivell de gravetat té.
- Si el cas no té gran relevància, el tema es soluciona amb una amonestació verbal per part del mestre que en aquell moment veu la situació conflictiva i inicia un intent de diàleg, posa pau i fa demanar disculpes entre els alumnes implicats.
- Si ha passat un fet que es considera rellevant, en el cas dels petits és el mestre qui ho escriu a l’agenda; els majors són ells mateixos que expliquen el que ha passat (sempre supervisat pel tutor) i ho porten a casa perquè els pares ho llegeixin i ho firmin. Hi ha pares que escriuen algun comentari per explicar la seva actuació davant el fet que ha passat.
De vegades convé fer una reflexió individual a l’alumne o alumnes implicats.
- Si és un problema que afecta la vida de l’aula o el centre es fa una tutoria i en parla amb tot el grup.
Seguidament i mitjançant l’agenda s’informa als pares.
- Si el cas és més greu, per repetició o perquè hi estan implicats alumnes de diferents grups, el tutor informa a l’ED i aquest comença la seva actuació. Parla amb el o els alumnes un per un perquè expliquin la seva versió dels fets. Seguidament reuneix tots els implicats per fer una confrontació de les versions. Quan sembla que s’ha arribat a esbrinar clarament el que ha passat els convidam a fer una reflexió. Se’ls dóna un foli i a una cara ha d’explicar el que ha fet, i a l’altra cara del foli, el que hauria d’haver fet. Ho porten a casa perquè els pares n’estiguin informats i ho signin. Després ens reunim el tutor, mestres implicats i l’ED i pensam quines mesures hem de prendre davant aquests fets (càstig).
- En els casos de més gravetat es fa el mateix que el que hem explicat anteriorment però immediatament s’avisa els pares i es fa una entrevista amb ells i amb el nin/a i se’ls informa de les mesures que es duran a terme.
Desenvolupament d’activitats
Les activitats que ja s’han posat en marxa per tal d’evitar situacions de conflicte han estat:
- destacar a la PGA la bona convivència com a objectiu a aconseguir
- propostes de tutoria, l’ED proposa una pregunta que activi el diàleg a la classe
- reunions de delegats: els delegats amb la cap d’estudis es reuneixen per xerrar del que s’ha comentat a l’aula i treure compromissos per a tots.
És important organitzar activitats de formació dirigides tant als mestres com als pares. Per això s’aprofitarà l’oferta formativa organitzada pel CEP. Pels pares es proposaran xerrades, conferències, escola de pares per orientar-los per aconseguir una millor actuació davant un nin víctima o un assetjador.
La revista escolar de tirada anual també servirà de mitjà per la formació i la informació als pares.
Temporalització, mitjans i materials.
Les reunions de tutoria es fan cada vegada que surt un conflicte per irrelevant que sembli.
Les reunions amb els delegats es realitzen cada mes i mig aproximadament i abans de la reunió es parla a l’aula
S’aprofitaran tots tipus de materials, informàtics, DVD’s, revistes, còmics,... i tots aquells que considerem adequats a les edats i maduresa dels alumnes que tenim, perquè el més important es prendre les mesures necessàries per prevenir situacions de conflicte i crear un bon clima de convivència entre tots els membres de la comunitat educativa.
5. PROCEDIMENTS ESPECÍFICS D’ACTUACIÓ I MESURES ORGANITZATIVES
Mediació del conflicte
· L’alumne ha de ser responsable, s’ha d’implicar i ha de respondre del que fa.
· Les parts interactuen, expressen les emocions, busquen solucions i arriben a acords. És un bon mètode de resolució i una bona escola d’aprenentatge.
Fase de solucions
Ens sembla que les solucions han de tenir les tres R que va definir el pensador Galtung:
v R de Reconciliació. plantejar-se la reconciliació com un element necessari en la solució per tal que realment la convivència basada en la confiança mútua quedi restablerta.
v R de Rehabilitació. les persones que han intervingut en un conflicte han d’assumir que si han produït danys a un altre d’alguna manera han de rehabilitar-lo.
v R de Resolució. Precisem la nostra atenció en el fet que posem les mesures per tal que el conflicte no torni a succeir. Aquesta s’uneix al concepte de prevenció davant del conflicte.
La convivència vol empatia entre les parts i saber veure que les imposicions sense cap més element provoquen rebel·lies a la pràctica en futurs propers.
Aclarir els papers de la família i l’escola en la solució dels conflictes, en el sentit de corresponsabilitat, ajudaria a la convivència. El professorat i les famílies han de col·laborar i aportar solucions conjuntes. Conviure vol dir també entendre's, i en qualsevol cas implica l’acceptació emocional dels altres.
En aquest apartat hem descrit el que és la nostra filosofia, però les actuacions concretes les hem detallades en el punt 4, apartat b, on s’expliquen les línies d’actuació metodològica.
6- ACTUACIONS PREVISTES PER DONAR A CONÈIXER AQUEST PLA DE CONVIVÈNCIA
OBJECTIUS
ACTIVITATS
RESPONSABLES
RECURSOS
TEMPS
Posar en funcionament el Pla de Convivència anual
- Reunions de cicle.
- Intercanvis d’informació (personal, familiar, escolar) dels alumnes entre els/les mestres que els tengueren el curs anterior.
Equip directiu
Coordinadors/es
Tutors/es
Expedients
Informes acadèmics dels alumnes
1a quinzena del mes setembre
Donar a conèixer el Pla de Convivència als alumnes, i concienciar-los que la seva col·laboració i participació és necessària.
- Coneixement de les normes de convivència que regiran a l’aula i en el centre durant el present curs.
- Elaborar una normativa d’aula per afavorir la convivència..
Equip directiu
Tutors/es
Equip suport
RRI
Pla de convivència
PAT
Setembre
Durant tot el curs
Donar a conèixer el Pla de Convivència als pares, per concienciar-los que la seva col·laboració i participació és necessària.
- Reunions de pares
- Entregar un tríptic
- Entrevistes individuals
Equip directiu
Tutors/es
Tríptic
Agenda
PAT
Octubre
Seguiment del pla de convivència.
- Reunions periòdiques per al seguiment
Comissió de convivència
Equip directiu
Normativa
Tot el curs
7. REGLAMENT DE RÈGIM INTERN
INTRODUCCIÓ
Considerem que el tractament que hem de donar als infants ha d'ésser correcte, respectuós, evitant les diferències, i que, en conseqüència, les sancions han d'ésser justes. Tenint present que si el que pretenem és que ens respectin a nosaltres, nosaltres els hem de respectar a ells (to de veu, formes,...) perquè així tenguin un model a aplicar al seu comportament.
PASSES A SEGUIR QUAN HI HA UN PROBLEMA
1. Parlar amb l'infant o infants implicats per tal de:
- assabentar-nos del que ha passat, ja que en moltes ocasions ens podem equivocar.
- que ho puguin verbalitzar, perquè és una forma de què es facin conscients del que fan, d'obligar-los a raonar i a acceptar-ho i que trobin la sanció justa ja que participen en la decisió d'aquesta.
2. Tutor/a
3. Comentar-ho a cicle
4. Cap d'estudis
5. Claustre
6. Direcció- Consell Escolar
OBSERVACIONS:
Cal respectar els espais de direcció. Cal fer que els infants respectin la tasca de tutoria i que acudeixin en primer lloc al tutor/a : per això s'han de sentir valorats i escoltats. Tot això implica una feina de tutoria. Anar al despatx ha de ser en darrer cas.
Quan un tutor/a o membre del centre creu que cal plantejar la problemàtica d'algun alumne/a al Claustre ho comunica prèviament a l'Equip Directiu. Es convocarà claustre el qual decidirà si es remet o no al Consell Escolar. Si aquest decideix obrir expedient acadèmic, anomenarà un instructor (no membre del Consell Escolar ) que haurà de :
- Acumular la màxima informació sobre el cas (declaracions a l'alumne afectat o altres companys,
- Elaborar un plec dels càrrecs imputats de forma detallada
- Proposta de resolució (qualifica cada falta com a lleu, greu o molt greu )
Es tramet al Consell Escolar la proposta de resolució el qual estudia i analitza l'expedient elaborat per l'instructor i té dues opcions :
a) ratificar l'expedient
b) modificar l'expedient
Les faltes lleus seran sancionades per un professor/a o pel tutor/a i quedaran registrades a l'agenda personal.
Les faltes greus o molt greus quedaran registrades al llibre de registre de secretaria, i si és necessari a través d'una carta certificada enviada als pares per l'Equip Directiu.
La comissió de faltes greus i molt greus seran sancionades pel Consell Escolar.
No podran imposar-se sancions per faltes greus o molt greus sense la prèvia instrucció d'un expedient.
Les faltes greus i molt greus prescriuran transcorreguts tres mesos.
Per a més informació es pot consultar el document Drets i Deures dels alumnes. MEC.
Comentari
Tots els mestres estem obligats a fer complir el Reglament de Règim Intern.
Si els pares no col·laboren cal passar-ho a l'Assistència Social, si es considera convenient i es pot resoldre el problema.
Les sancions s'han de posar normalment en temps de pati o a les 13.30 ja que el professorat i l'alumnat no disposa d'altre temps. En alguns ocasions es pot utilitzar el temps de guàrdia del capvespre.
Les faltes lleus dels nins d'altres cicles es resoldran directament pel mestre que les observi. En cas de problemes, parlarà amb el seu tutor/a. Caldrà anotar els fets a l'agenda, amb la data, mestre responsable i fet que ha succeït.
Es considera que sempre hi ha d'haver una reflexió i posteriorment , una sanció, si procedeix, i aquesta ha d'ésser immediata.
Ens definim per les sancions que estan directament relacionades amb l'acte que volem sancionar .
Els pares han d'estar assabentats de les faltes comeses pels seus fills sempre que es consideri oportú, (quan el problema es tracta a cicle, quan són faltes lleus reincidents, faltes greus o molt greus) per tal que puguin col·laborar amb l'escola en la solució del problema. Cal insistir sinó es té resposta la primera vegada que ho intentem.
* Les faltes i sancions esmentades no sempre podran ser aplicables a l'Educació Infantil i a 1r cicle de Primària ja que s'entenen més bé com a hàbits que es comencen a adquirir, així com també s'ha de tenir en compte que la dinàmica dels grups d'infants d'aquestes edats dins les aules és diferent.
FALTES DE CARÀCTER LLEU
Tipus de faltes lleus:
- Arribar tard, sense justificant (més de 3 vegades). En el cas dels infants acompanyats pels pares, serà feina del tutor posar-se en contacte amb la família afectada.
- No dur el berenar que toca (més de 3 vegades)
- Embrutar o tirar aigua als wàters (més de 3 vegades )
- Quedar-se a la classe o passadís durant el temps de pati sense permís (més de 3 vegades )
- Molestar reiteradament durant el temps de pati als companys (més de 5 vegades)
- Sortir de l'escola sense permís (1 avís)
- Contestar al mestre o monitor amb manca de respecte (2 vegades)
- Amenaçar als companys (més de 3 vegades)
- Barallar-se amb els companys de forma violenta (2 cops)
- Prendre coses que no són pròpies, sense massa valor (3 vegades)
- Dir mentides reiteradament (5 vegades
- Espanyar el treball o material dels altres (més de 3 vegades)
- Fer desperfectes a l'edifici escolar o al seu material comunitari. Depenent de la situació, caldrà solventar el problema immediatament reparant o netejant-ho.
- No dur papers signats de les notificacions o convocatòries (màxim una vegada )
- Alterar la dinàmica del funcionament diari del centre (més de 3 vegades). Caldrà estudiar cada situació.
- Menjar xiclet a l'escola o altres llepolies (2 vegades)
- No tenir la feina feta de les diferents àrees sense justificar.( Suposarà una nota d'atenció a l'agenda per part del professor/a de l'àrea en qüestió i pot quedar reflectit als informes d'avaluació)
- Estar en el passadís, quan no pertoca (per esperar al mestre, per jugar, canvis de classes, etc.)
- Córrer pel passadís (2 vegades)
* SUPERAR EL LIMIT ESTABLERT DE LES FALTES LLEUS, ES CONSIDERARA FALTA A COMENTAR A NIVELL DE CICLE
- Actuacions davant les faltes lleus:
* Amonestació oral.
* Amonestació per escrit a l’agenda i fer-ho signar als nins.
* Notificar-ho als pares mitjançant l’agenda.
* Realització de tasques (en horari lectiu o no lectiu)
* Canvi de grup-classe de forma puntual.
* Quedar-se sense pati sota el control del tutor.
* Feina complementària.
FALTES DE CARACTER GREU
Tipus de faltes greus:
- Els actes d'indisciplina, injúria o ofenses greus contra els membres de la comunitat educativa.
- Agressió física contra els membres de la comunitat educativa.
- Suplantació de la personalitat en actes de la vida docent i la falsificació o subtracció de documents acadèmics.
- Causar per ús indegut, danys greus en els locals, materials o documents del centre o en els objectes que pertanyin a altres membres de la comunitat educativa.
- Els actes injustificats que pertorbin greument el normal desenvolupament de les activitats del centre.
- Robatori d'objectes o diners de valor considerable.
- Possibles actuacions davant les faltes greus:
* Realització de tasques en horari no lectiu que no podrà excedir del comprès entre dues avaluacions.
* Canvi de grup-classe per un període més llarg.
* Suspensió del dret d'assistència al centre o a determinades classes per un període màxim de set dies lectius sense que això impliqui la pèrdua de cap avaluació i sense perjudici que enclogui la realització de deures o treballs de l'alumne en el seu domicili.
- No participar als tallers, excursions o activitats complementàries.
FALTES DE CARACTER MOLT GREU
Tipus de faltes molt greus:
- Els actes d'indisciplina, injúria o ofenses molt greus contra els membres de la comunitat educativa.
- Agressió física molt greu contra els membres de la comunitat educativa.
- Les faltes tipificades com a greus si concorren les circumstàncies de col·lectivitat i/o publicitat intencionada.
- La incitació sistemàtica a actuacions greument perjudicials per a la salut i la integritat personal dels membres de la comunitat educativa del Centre.
- La comissió de tres faltes greus en un mateix curs acadèmic
Possibles actuacions davant les faltes molt greus:
* Pèrdua del dret a l'avaluació continua. En aquest cas l'alumne se sotmetrà a les proves que s'estableixin.
* Realització de tasques en horari no lectiu per un període no superior a sis mesos.
* Privació del dret d'assistència a classe per un període superior a set i inferior a quinze dies lectius.
Un dels objectius de l’educació és el de formar els alumnes i les alumnes perquè arribin a ser bons ciutadans i ciutadanes.
Les escoles són el reflex de la societat i amb les nostres eines hem d’intentar crear un clima conciliador.
OBJECTIUS
Aconseguir la integració efectiva de tot l’alumnat.
Promoure la implicació de les famílies.
Impulsar les relacions entre tots els membres de la comunitat escolar.
Prevenir els conflictes i la seva gestió positiva.